Aquesta és la nostra biblioteca

Aquesta és la nostra biblioteca

dimarts, 19 de febrer del 2013

Aquí teniu uns poemes, escrits a classe de català, en el Taller de poesia. Bona feina!


Diari

Dilluns. Caminant pel carrer,
de cop, des d’un arbre blau,
em miraven uns mitjons interessants.

Dimarts. Una pedra pudent
em va venir a trobar
per posar-la a la meva capsa de tresors.

Dimecres. Un llibre frondós
em va fer perdre
en una selva interessant.

Dijous. Un abusador ignorant,
d’una pallissa rampelluda
em va deixar mirant un cel dur i ennuvolat.
Divendres. El cel ennuvolat
es va obrir i em va mostrar, somrient,
una estrella resplendent.

                         Mel Prieto 1rB

La gota d’aigua

La gota neix il·lusionada
i no sap que s’esclafarà
contra la cuina.
Tota anhelant per veure la vida
corre per les canonades
fins que la llum l’enlluerna.
Encuriosida,
arriba al bec de l’aixeta,
i s’hi llença a un vol il·lusionat
que per a ella és tota una eternitat.

                 Ahmed Bourossain 1rB

La promesa del mag

Un somriure clar la il·luminava
mentre guaitava per la finestra.
Passava un estol d’oques maques
i en veure les aus fugisseres
i escoltar els sorolls familiars,
va ser com si res no hagués canviat.

                            Sirina Younus 1rB

Ella

Contemplava el cel ennuvolat
amb aquella cara prima i plena de pigues
recolzada entre les mans tremoloses.
Els lladrucs d’aquell gos
li perforaven l’oïda, penetrants.
Fins a quin punt aguantaria aquell turment?

                                  Alicia Barrientos 1rB

Un llibre interessant

Una flor olorosa
no té cap semblança
amb una pedra rugosa,
ni un cel blau
amb una taronja sucosa.
Sempre ens han dit
que al cel hi ha la lluna
i a sota la terra, la runa,
i que no podem trobar més.
Però un llibre interessant
ho pot canviar tot:
pot fer-nos pujar a un cel olorós,
i deixar-nos tastar una lluna sucosa
per tornar a la terra ennuvolada
i convertir la runa
en pedra il·luminada,
en taronja somiadora.
Un llibre interessant
en pot ser el causant:
és especial, i genial,
i màgic.

         Alejandra Francisco 1rB




divendres, 25 de gener del 2013




Rebel.lió a la cuina

Hi havia una vegada un home que es deia Víctor. La gent sempre li deia que era una persona bruta, perquè sempre deixava la cuina tota feta una ruïna.
Un dia en Víctor va anar a la peixateria i va comprar un peix espasa. El peix espasa es va trobar que els aliments i els estris de cuina estaven molt tristos perquè en Víctor sempre deixava la cuina feta un fàstic, i quan això ho va saber el peix espasa, va decidir fer una rebel·lió a la cuina.

A la nit, quan en Víctor ja estava adormit a la seva habitació, la cassola va caure a terra. En Víctor es va despertar espantat, es va posar els pantalons i va baixar l'escala a tota velocitat.
Quan va entrar en Víctor a la cuina, el saler va saltar (iuuppii!!) al seu ull i el pot de pebre  va posar una mica de pebre a la seva cara. La paella li va donar un puny al cap: “té, un puny, dos punys, en vols més?!”. L'olla i el foc van escalfar aigua i li van tirar al cap de l’home. El peix espasa li va donar amb la seva espasa al cul i els ganivets li van tallar els dits i les culleres van agafar els espaguetis i li van donar de menjar al Víctor: “té, menja més, fill meu!” Fins que el Víctor va explotar de tant menjar espagueti.
Llavors en Víctor va intentar agafar el mòbil per trucar a la policia, però no va poder. Una pastanaga li va dir al Víctor que havia de netejar més la cuina i és quan llavors, els altres van parar de molestar-lo.
I al final els menjars i els estris de cuina es van posar molt alegres i van començar a cantar una cançó de victòria.

                                                                  Salma Lahihi, 2n A

dimarts, 27 de novembre del 2012

L'alumnat de l'Aula d'acollida (AA1A) ha fet aquest dibuixos  a partir dels contes de la biblioteca que els han agradat més.

dimarts, 6 de març del 2012


L'alumnat de 1r A ha estat llegint còmics les darreres setmanes i ha fet aquests cartells. Felicitats!

dilluns, 27 de febrer del 2012


Recomano a tots els cursos llegir el llibre Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine d’Albert Espinosa.
És un llibre magnífic que pot arribar a marcar un abans i un després a la teva vida. És genial poder percebre l’energia que transmet la història. Està dedicat a tots aquells que continuen volent ser diferents i que lluiten contra aquells que desitgen que tots siguem iguals.
En aquest llibre es pot trobar la clau de la felicitat, siguis qui siguis, tinguis l’edat que tinguis... aquest llibre t’ensenyarà moltíssimes coses de la vida.
                                                                                                          Janine Viste (1r B)

divendres, 13 de gener del 2012

Soy fan de Ruiz Zafón


Soy una gran fan de Carlos Ruiz Zafón, sueño con conocerle, me ha inspirado para comenzar mi primer libro que es lo que estoy haciendo desde hace un tiempo. Yo soy una residente de Barcelona, he nacido aquí y aunque ya llevo años la verdad es que no me conocía muchas calles pero gracias a sus libros empiezo a conocer más mi ciudad y a poner más interés en ella. Para mí, cada uno de sus libros y de sus palabras escritas o habladas es un tesoro. Cada vez que leo uno de sus libros me meto completamente soy como una persona que pasa por ahí y ve cada una de las escenas. Mis amigas dicen que cuando leo, entro en el libro pero sólo me pasa con los suyos ya que él es mi escritor preferido.

Nuria Santamaría (1r D)

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Tiempo de poesía



Este libro me ha gustado muchísimo porque tiene poesía y a mí me gusta mucho la poesía, tiene adivinanzas, y hasta tiene cuentos. Tiempo de poesía significa que el libro tiene muchos capítulos y cada capítulo tiene una estación: la primavera, el verano, el otoño y el invierno.   Iman Mouden (2n B)