Aquesta és la nostra biblioteca

Aquesta és la nostra biblioteca

dimecres, 18 de desembre del 2013



La ira

Se me frunce el ceño, se me contraen los labios, el corazón galopa dominado por la rabia y las ganas de manifestar la fuerza que siento en mi interior.
Mis puños se ponen duros y mis músculos también. Mi corazón (o mi ritmo cardíaco) late con una aceleración superior a lo normal. La piel me suda, mi autocontrol se pierde y mis pupilas se dilatan. Mi adrenalina sube. Tengo ganas de romper, de sacudir, de gritar con todas mis fuerzas.
Me pongo rojo, muy rojo, y nadie me puede parar. La fuerza de las palabras no me afecta en absoluto. Mi respiración aumenta como si estuviera haciendo mucho ejercicio físico. Manifiesto mi furia moviéndome impetuoso y sin control, me domina la rabia.
Después de haber hecho todo esto, vuelve mi autodominio, mis ojos vuelven a la normalidad, mi respiración se tranquiliza, mi ritmo cardíaco, también...

Mel Prieto
2ºB

dimarts, 17 de desembre del 2013

dilluns, 29 d’abril del 2013

Per llegir en un tres i no res:


L’ESTEL VIATGER

Un estel volava cada dia per damunt de la platja.
Ho feia orgullós, majestuós, estenent les seves ales de paper batudes per l’aire juganer que el duia d’una banda a l’altra.
L’estel era feliç.

Però de vegades veia passar els ocells, lliures i els núvols, eteris, i ell mirava cap avall, en direcció al nen que el feia volar, subjectant-lo i governant-lo amb el cordill que el mantenia llogat, unit a la seva mà i a terra.

L’estel es demana què passaria si aquell cordill es trenqués.
L’estel de vegades estirava una mica més i una mica més, provant de...
L’estel volia ser com els  ocells i els núvols.

-Qui sóc? Què sóc? –es preguntava de vegades.

Llavors, un matí, el cordill es va trencar.
Renoi! L’estel es va posar a volar, i a volar, i a volar, arrossegat pel vent, dut a les alçades, batut com una estrella inofensiva. Es va sentir emocionat, es va enfilar pels tobogans invisibles de l’aire i va baixar pels vertígens al·lucinants d’aquella immensitat.

Tanmateix... no dominava els seus actes, ni els seus girs, ni la seva pròpia existència. El governava el vent, el fred i la calor. Sense aquell cordill que el mantenia ferm i quiet...
L’estel gairebé es va fer miques contra el terra. L’estel gairebé es va perdre en les alçades.
L’estel es va estavellar contra unes altes torres metàl·liques.
S’hi va quedar, atrapat, immòbil, trencat.
La pluja el va castigar. El fred el va trencar. La calor li va fer perdre els colors.
A baix, va veure el nen que l’havia construït, i que l’havia fet volar.
I es va adonar que el seu destí no era el dels ocells, ni el dels núvols, sinó simplement ser un estel.
Quan va caure a terra, molta estona més tard, arrencat de nou per una ràfega de vent, el nen era allà, esperant-lo.
El va agafar amb les mans, se’l va endur a casa, el va arreglar, el va pintar altre cop amb papers de colors i, finalment, van tornar a la platja.
El primer dia de la nova existència, l’estel es va sentir feliç.
Va saludar els ocells, i els núvols, i el vent, i el Sol, i la vida.
I es va aferrar al cordill que li donava seguretat i l’unia a la mà del nen, el seu amo; se sentia com un fill de paper aferrat als seus pares de carn i ossos.
-Sóc un estel! –va proclamar amb orgull.
Encara podeu veure’l volar, en qualsevol platja.





Somio que somio,
Despert estic!
Volo que volo,
Adormit visc!

Somio i pregunto:
Sóc jo qui sóc?
Vaig en un somni,
Hi vaig o no vaig?

No sé si volo.
No sé qui sóc!

Contes i poemes per a un mes qualsevol, J. Sierra i Fabra i A. García Teijeiro







Felicitem els guanyadores i guanyadores del  Concurs literari 
Sant Jordi 2013!

Llengua catalana
Categoria D    Prosa:  La meva mare també és un pare?”Minie” Sara Gómez, 1r A
                       Poesia:  Un llibre interessant. “Mustache”Alejandra Francisco, 1r B

Lengua castellana
Categoría D:    Prosa: Amor de infancia de “Dopeurnicon”, Janine Viste de 2ºA
                       Poesía:    En el abismo de “Art Love”, Alejandra Francisco Caliwara 1ºB

Llengua anglesa
Categoria D:     Prosa: A Voice for the voiceless  de “Haveyouseenthisgirl”,  Cristine Santiago de 2n A
                        Prosa: I Until now I wonder... de “Dopeunicorn”, Janine Viste de 1r B



Un llibre interessant

Una flor olorosa
no té cap semblança
amb una pedra rugosa,
ni un cel blau
amb una taronja sucosa.
Sempre ens han dit
que al cel hi ha la lluna
i a sota la terra, la runa,
i que no podem trobar més.
Però un llibre interessant
ho pot canviar tot:
pot fer-nos pujar a un cel olorós,
i deixar-nos tastar una lluna sucosa
per tornar a la terra ennuvolada
i convertir la runa
en pedra il·luminada,
en taronja somiadora.
Un llibre interessant
en pot ser el causant:
és especial, i genial,
i màgic.
                     Mustache   


¿La meva mare també és un pare?

Avui, dia 18, la meva germana i jo hem anat a casa després d’anar a patinar. La meva germana m’ha promès explicar-me una història sobre una superheroïna un cop acabats els deures.
Ja havia acabat els deures, i em vaig asseure a la catifa al costat d’ella i, com sempre, em va preparar una xocolata boníssima amb núvols de llaminadures. Quan ella es va asseure al coixí del sofà, va començar la història.
“La història d’avui tracta d’una superheroïna, que és la nostra mare”, va dir la meva germana.
La nostra mare? -vaig dir jo amb curiositat.
Sí,  la nostra mare. Com saps la mare està sola, no té l’ajuda d’un marit com les altres mares, a part de la seva filla gran, però no és suficient per dues filles; ha de pagar l’aigua, l’electricitat, el gas, el lloguer, la roba, les sabates, el menjar, i ja saps que, amb la crisi, la mare no pot pagar tantes coses.
Doncs la mare sí que és una superheroïna! Jo vull ser com la mare! -vaig dir entusiasmada.
 La nostra mare està a l’atur, la van acomiadar de la feina. Ara sols li paguen molt poquet i no arriba per pagar-ho tot, però saps què?, que ella ho intenta cada dia per nosaltres, per sortir endavant, fa tot el possible, i per això la mare és una superheroïna. A part, ella fa també del nostre pare.
Un pare? Però la mare no és una dona? És una dona, veritat? O és un home també? Quina confusió!
No Sarah, la mare és una dona, però també és com un pare. Ella sols té un salari cada mes. Si tinguéssim un pare tindríem dos  salaris al mes, però com no tenim pare... doncs mira. Ara bé, la mare no es rendeix així com així i la mare tampoc vol que treballem en cases com ella; ella vol que treballem d’alguna cosa agradable.
Ja està? -vaig dir jo amb una cara confusa.
Què et pensaves? que durava tres hores? Ja han passat dues hores des que vam començar.
Ah, sí? Que ràpid passa el temps! Pensava que havien passat 20 minuts o així.
Va arribar la mare amb la bossa de la compra i la vam ajudar a pujar-la. Pesava molt, però la vam ajudar. Li vaig explicar tota la història i es va posar molt vermella de la vergonya. És clar, com li havíem dit  tantes coses boniques a la mare... No m’estranya que es posés vermella.
Aquell dia ho vam passar molt bé.
“Minie” 



En el abismo

Sin rumbo estoy
y mil pasos doy,
no sé en qué pensar
pero tú me haces llorar.

Infinitas lágrimas
caen por mis mejillas
echaba esos momentos
 en que me hacías reír.

Me cuesta respirar, 
sufro por no poder hablar,
ya nadie me va a escuchar
y callada siempre he de estar.

Algo me hizo parar
y en el abismo creo estar,
siento que el viento me acaricia
esta sensación es una delicia.

Miro abajo
y veo un gran agujero,
esto me da miedo
pero aguantar más no puedo.

Tengo que dejar de sufrir
ya nada más voy a pedir,
mi corazón dejará de latir.
En el abismo estoy
un salto doy.

Art Lover

dimarts, 19 de febrer del 2013

Aquí teniu uns poemes, escrits a classe de català, en el Taller de poesia. Bona feina!


Diari

Dilluns. Caminant pel carrer,
de cop, des d’un arbre blau,
em miraven uns mitjons interessants.

Dimarts. Una pedra pudent
em va venir a trobar
per posar-la a la meva capsa de tresors.

Dimecres. Un llibre frondós
em va fer perdre
en una selva interessant.

Dijous. Un abusador ignorant,
d’una pallissa rampelluda
em va deixar mirant un cel dur i ennuvolat.
Divendres. El cel ennuvolat
es va obrir i em va mostrar, somrient,
una estrella resplendent.

                         Mel Prieto 1rB

La gota d’aigua

La gota neix il·lusionada
i no sap que s’esclafarà
contra la cuina.
Tota anhelant per veure la vida
corre per les canonades
fins que la llum l’enlluerna.
Encuriosida,
arriba al bec de l’aixeta,
i s’hi llença a un vol il·lusionat
que per a ella és tota una eternitat.

                 Ahmed Bourossain 1rB

La promesa del mag

Un somriure clar la il·luminava
mentre guaitava per la finestra.
Passava un estol d’oques maques
i en veure les aus fugisseres
i escoltar els sorolls familiars,
va ser com si res no hagués canviat.

                            Sirina Younus 1rB

Ella

Contemplava el cel ennuvolat
amb aquella cara prima i plena de pigues
recolzada entre les mans tremoloses.
Els lladrucs d’aquell gos
li perforaven l’oïda, penetrants.
Fins a quin punt aguantaria aquell turment?

                                  Alicia Barrientos 1rB

Un llibre interessant

Una flor olorosa
no té cap semblança
amb una pedra rugosa,
ni un cel blau
amb una taronja sucosa.
Sempre ens han dit
que al cel hi ha la lluna
i a sota la terra, la runa,
i que no podem trobar més.
Però un llibre interessant
ho pot canviar tot:
pot fer-nos pujar a un cel olorós,
i deixar-nos tastar una lluna sucosa
per tornar a la terra ennuvolada
i convertir la runa
en pedra il·luminada,
en taronja somiadora.
Un llibre interessant
en pot ser el causant:
és especial, i genial,
i màgic.

         Alejandra Francisco 1rB




divendres, 25 de gener del 2013




Rebel.lió a la cuina

Hi havia una vegada un home que es deia Víctor. La gent sempre li deia que era una persona bruta, perquè sempre deixava la cuina tota feta una ruïna.
Un dia en Víctor va anar a la peixateria i va comprar un peix espasa. El peix espasa es va trobar que els aliments i els estris de cuina estaven molt tristos perquè en Víctor sempre deixava la cuina feta un fàstic, i quan això ho va saber el peix espasa, va decidir fer una rebel·lió a la cuina.

A la nit, quan en Víctor ja estava adormit a la seva habitació, la cassola va caure a terra. En Víctor es va despertar espantat, es va posar els pantalons i va baixar l'escala a tota velocitat.
Quan va entrar en Víctor a la cuina, el saler va saltar (iuuppii!!) al seu ull i el pot de pebre  va posar una mica de pebre a la seva cara. La paella li va donar un puny al cap: “té, un puny, dos punys, en vols més?!”. L'olla i el foc van escalfar aigua i li van tirar al cap de l’home. El peix espasa li va donar amb la seva espasa al cul i els ganivets li van tallar els dits i les culleres van agafar els espaguetis i li van donar de menjar al Víctor: “té, menja més, fill meu!” Fins que el Víctor va explotar de tant menjar espagueti.
Llavors en Víctor va intentar agafar el mòbil per trucar a la policia, però no va poder. Una pastanaga li va dir al Víctor que havia de netejar més la cuina i és quan llavors, els altres van parar de molestar-lo.
I al final els menjars i els estris de cuina es van posar molt alegres i van començar a cantar una cançó de victòria.

                                                                  Salma Lahihi, 2n A

dimarts, 27 de novembre del 2012

L'alumnat de l'Aula d'acollida (AA1A) ha fet aquest dibuixos  a partir dels contes de la biblioteca que els han agradat més.

dimarts, 6 de març del 2012


L'alumnat de 1r A ha estat llegint còmics les darreres setmanes i ha fet aquests cartells. Felicitats!

dilluns, 27 de febrer del 2012


Recomano a tots els cursos llegir el llibre Si tu em dius vine ho deixo tot... però digue’m vine d’Albert Espinosa.
És un llibre magnífic que pot arribar a marcar un abans i un després a la teva vida. És genial poder percebre l’energia que transmet la història. Està dedicat a tots aquells que continuen volent ser diferents i que lluiten contra aquells que desitgen que tots siguem iguals.
En aquest llibre es pot trobar la clau de la felicitat, siguis qui siguis, tinguis l’edat que tinguis... aquest llibre t’ensenyarà moltíssimes coses de la vida.
                                                                                                          Janine Viste (1r B)

divendres, 13 de gener del 2012

Soy fan de Ruiz Zafón


Soy una gran fan de Carlos Ruiz Zafón, sueño con conocerle, me ha inspirado para comenzar mi primer libro que es lo que estoy haciendo desde hace un tiempo. Yo soy una residente de Barcelona, he nacido aquí y aunque ya llevo años la verdad es que no me conocía muchas calles pero gracias a sus libros empiezo a conocer más mi ciudad y a poner más interés en ella. Para mí, cada uno de sus libros y de sus palabras escritas o habladas es un tesoro. Cada vez que leo uno de sus libros me meto completamente soy como una persona que pasa por ahí y ve cada una de las escenas. Mis amigas dicen que cuando leo, entro en el libro pero sólo me pasa con los suyos ya que él es mi escritor preferido.

Nuria Santamaría (1r D)

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Tiempo de poesía



Este libro me ha gustado muchísimo porque tiene poesía y a mí me gusta mucho la poesía, tiene adivinanzas, y hasta tiene cuentos. Tiempo de poesía significa que el libro tiene muchos capítulos y cada capítulo tiene una estación: la primavera, el verano, el otoño y el invierno.   Iman Mouden (2n B)



divendres, 27 de maig del 2011

"Maneres de viure per sempre" de Sally Nichols

"Maneres de viure per sempre" tracta d'un nen que té leucèmia i no va a l'escola. Una dona va a casa seva per fer-li classe, i hi ha un altre noi que també hi va per estudiar. El protagonista té una germana petita que sempre es queixa perquè ella sí que ha d'anar a l'escola. La professora demana al protagonista que escrigui un llibre sobre la seva vida...
Al principi de llegir m'havia agradat, però a mesura que avançava se m'ha fet una mica pesat.

Menghao (1r B)

dimecres, 25 de maig del 2011

"El llibre del cementiri"

"El llibre del cementiri" de Neil Gaiman m'ha agradat perquè és un dels llibres més "guays" que he llegit. Parla sobre un nen que és educat per fantasmes i que es diu "Ningú Owens" (Ning). per a en Ning és més segur que estigui dins del cementiri que fora, perquè fora hi ha l'assassí de la seva família, en Jan.

Ronald Martínez  (2n B)

dijous, 12 de maig del 2011

"La porta dels tres panys"

La porta dels tres panys és un llibre genial, és ple de fantasia, i hi he après molt. Mai m'havia agradat tant estudiar! Llegiu-lo!


Gayatri López   1r Eso B

"Per tretze raons"

El llibre Per tretze raons", que ha guanyat el 15è Premi Protagonista Jove, és força bo. S'hi expliquen les tretze raons principals per les quals la Hannah, una estudiant d'Eso, es va suïcidar. És un llibre una mica trist pel tema del suïcidi, però està molt bé.

Gayatri López.  1r Eso B

dijous, 10 de juny del 2010

"Cuentos y leyendas populares de Marruecos" de Antonio González Beltrán

En aquest llibre pots trobar contes i llegendes precioses, però a mi m'ha agradat especialment un, La historia de la muchacha que nació de una manzana". Tracta d'una noia que es va casar amb un rei que ja tenia sis dones, que tenen poder i màgia. Les sis es comporten molt malament amb la noia. Li van punxar el cap i la van convertir en ocell. Un home va voler atrapar l'ocell, però el rei va plorar amb ell,  li va explicat tot i... no us explico més, el llegiu. El conte m'ha agradat molt i molt, és preciós.

                   Busra Hassan, 1r ESO C

"L'emprempta del silenci" de Jordi Sierra i Fabra

A mi la veritat es que m'han agradat tots els llibres que he llegit aquest any, però aquest molt més. És més real, més convincent... Us recomano que el llegiu, val la pena! Espero que us agradi amb totes les meves forces. Vinga, què espereu?!

                         Ikram Aghattas,  2n ESO B

"Marcela y el narrador errante (Nivolilla)" de Dimas Mas

Sóc la Hafsa, tinc 13 anys i sóc del Pakistan. Fa 11 anys que visc a Barcelona i ara estic fent 1r d'ESO. Tots els professors de les meves matèries estan molt contents amb mi. I diuen que sóc una bona lectora. M'agrada molt llegir sobretot en català. Un dels llibres que més m'ha agradat fins ara és Marcela y el narrador errante. L'autor és el nostre profe de castellà que es diu Juanjo, però que en els seus llibres hi posa "Dimas Mas". La novel·la tracta d'una noia, la seva filla, que parla i juga amb aquest "narrador errante". És molt divertida. I ara us acomiado. Si voleu parlar amb mi, m'escribiu a .

"La nena dels tres noms" de Tami Shem-Tov

Hola, bon dia! 

El conte que he llegit és molt il·lusionat perquè parla de la vida d'una nena que viu molt contenta i, també, molt trista. I té tres noms. Per això es titula La nena de tres noms. I també parla de la vida de la nena abans i després de la guerra, dels seus canvis... Us agradarà molt i molt!
                 
                     Hafsa Maroof. 1r ESO C

dimecres, 16 de desembre del 2009

La nena que tenia tres noms.

Jo sempre em porto el llibre per l'hora de lectura, però l'altre dia me'l vaig deixar. Vaig buscar a la petita biblioteca de l'aula i vaig trobar aquest llibre. No volia que toqués el timbre... Algú de vosaltres l'ha llegit?